La setmana va començar perfecta, 31 jugadors disponibles per dissabte. Però com tot en aquesta vida, res no surt com ho planifiquem… va arribar l’onada de suspensions:
Es va suspendre l’entrenament de dimarts
Es va suspendre el partit contra el Lleida
Es va suspendre el partit a Andorra
La veritat és que la setmana no venia bé. Dissabte els nois d’Andorra van venir a jugar a casa i només vam poder convocar 23 dels 31 disponibles.

Contra tota lògica, “el que malament comença malament acaba”, finalment tot ens va sortir bé. Tant en atac com en defensa. També ens van sortir les jugades que tant havíem preparat i van donar lloc a un gran partit molt entretingut. Els nois d’Andorra, malgrat el marcador, mai no es van donar per vençuts i al segon temps van sortir amb moltes ganes, creant situacions que vàrem saber resoldre amb èxit. El resultat final va ser favorable per a nosaltres.
Però no estava tot dit, quedava el tercer temps (per mi el més important). Ja amb l’equip de Sitges mig desarmat, els xavals d’Andorra van aconseguir el control de la graella i van envoltar els nostres tres valents, Francesc, Joan i Marc, que se les van veure negres per controlar les envestides dels andorrans. Van començar a repartir botifarra, xoriço, “morcilla” i tot el que hi havia a la graella. Tot va acabar amb el crit final del seu entrenador “al bus que marxem” i aquí els nostres tres valents van poder per fi descansar.
Gràcies Francesc, Marc i Joan i tots els pares i mares que s’encarreguen dels tercer temps, sense vosaltres aquests no serien possibles.
Rugby Sitges, un club una família…
La semana comenzó perfecta, 31 jugadores disponibles para el sábado. Pero como todo en esta vida, nada sale como lo planeamos… llegó la ola de suspensiones:
Se suspendió el entreno del martes
Se suspendió el partido contra Lleida
Se suspendió el partido en Andorra
La verdad que la semana no venía bien, el sábado los chicos de Andorra vinieron a jugar a casa y solo pudimos convocar a 23 de los 31 dispuestos.

Contra toda lógica de lo que “mal empieza mal acaba”, finalmente nos salió todo bien. Tanto en ataque como en defensa. También nos salieron las jugadas que tanto preparamos y dieron lugar a un gran partido muy entretenido. Los chicos de Andorra, a pesar del marcador, nunca se dieron por vencidos y en el segundo tiempo salieron con muchas ganas, creando situaciones que supimos resolver exitosamente. El resultado final fue favorable para nosotros.
Pero no estaba todo dicho, quedaba el tercer tiempo (para mí el más importante). Ya con el equipo de Sitges medio desarmado, los chavales de Andorra se hicieron con el control de la parrilla y rodearon a nuestros tres valientes, Francesc, Joan y Marc, que se las vieron negras para controlar las embestidas de los andorranos. Comenzaron a repartir butifarra, chorizo, morcillas y todo lo que había en la parrilla. Todo terminó con el grito final de su entrenador “al bus que nos vamos” y ahí nuestros tres valientes pudieron por fin descansar.
Gracias Francesc, Marc y Joan y a todos los papás y mamás que se encargan de los tercer tiempos, sin ustedes éstos no serían posibles.
Rugby Sitges, un club una familia…