Torneig d’Espanya de clubs Sub 18, Valladolid 29-30 abril 2023
Acabada la temporada regular havent aconseguit el primer lloc de segona divisió amb un sabor de boca agredolç, ens aventurem a viatjar a Valladolid per participar en el Torneig d’Espanya de Clubs. Una gran oportunitat per mesurar-nos contra el més alt nivell i treure’ns alguna espina que altra… (els nois saben del que parlo).
Convocatòria divendres ben d’hora, a les 8:30 del matí (fins i tot en Paretas va arribar a l’hora!). Sortida amb destinació a Valladolid a les 9:00. Pujaven a l’autobús els 27 valents que disputarien el torneig… Isma, Paretes, Aaron, Santi M, Ian, Juanba, Marius, Carles, Èric, David, Joanet, Isaac, Victor, Willy, Diego, Mario, Arnau Cap, Xavi, Alejandro, Oriol, Marti A, Nestor, Santino, Arnau Costa, Ibai, Kevin i Jairo, més els «ajudants» Santi D i Lomu.
Per acompanyar-los en aquesta aventura, dos entrenadors amb tantes ganes de jugar com els nois, l’Alberto i un servidor i un troç d’equip de suport format per en Ramon i els fitxatges Juan Di i Magda. Trobaríem a faltar al Míster Fernando, encara que estàvem convençuts que mentre es passejava direcció Santiago de Compostel·la ens estaria ajudant des de la llunyania.
Arriba el dia 1 i tots a esmorzar a les 7:30, bé, gairebé tots amb excepció de l’habitació 232 (aparentment van fallar 3 despertadors). Partíem cap al mític Pepe Rojo a les 8:00 per arrencar amb el primer partit a les 9:30 contra el CRU Xerez d’Andalusia. Sortim amb tot, però com ha estat un constant durant tota la temporada, sense les idees clares. Després d’escombrar les teranyines, comencem a dominar amb un gran joc. Resultat final, victòria 24-10.
El segon partit ens trobem contra el segon classificat de la Federació de Madrid, el CR Liceu Francès. A la primera part els nostres nois van mostrar la seva pitjor versió, falta de disciplina i claredat. Resultat a la mitja part… 19-0 en contra. Correctiu a la mitja part i els nois van sortir a la segona amb l’actitud que es mereixia l’ocasió, jugant de tu a tu contra un gran rival. No aconseguim modificar el marcador a causa d’errors puntuals, però almenys demostrem que podem donar la cara contra qualsevol.
El tercer partit de la jornada seria contra el CR Màlaga. El que no ens esperàvem era que el partit s’endarreriria una hora i mitja sobre el temps previst. Els entrenadors no sabem explicar el que va passar. El partit es pot resumir en què NO VAM COMPETIR, a partir d’aquí, posem les excuses que ens vulguem inventar. Una derrota 19-0, només que haguéssim jugat amb la intensitat de la segona part contra el Liceu qui sap com hagués quedat el resultat. Jornada completada i tornada a l’ hotel. A la tarda foto oficial per als nostres ENORMES patrocinadors, una mica de temps lliure, sopar i a descansar per a l’endemà. A comentar, els bonics detalls pels aniversaris, més a un servidor de part dels nois. Ah, no ens oblidem del que serà un gran enigma per sempre… com nassos l’Ian es va quedar atrapat a l’habitació 233, amb la seva bamba enganxada a la porta.
Segona jornada i tornem a arrencar amb el primer partit a les 9:30. Ens tocaria jugar contra el CAU València, segon classificat de la Federació Valenciana. La pregunta era, quin equip sortiria a jugar? el de la segona part contra el Liceo o la del partit contra el Màlaga? Doncs partit dels nostres. Partit realment vibrant per part dels dos equips que es va saldar amb una victòria dels nostres nois 12-0 (siii Marius, tots sabem que vas fer els 2 assajos…).
Acabaríem el torneig jugant contra el CRA Portuense de Cadis. Filosofia per al partit… a gaudir de l’últim partit del torneig. Doncs i tant que es va gaudir, un desplegament de joc sense complexos amb victòria 17-0. Final del torneig amb un “average” de 3 victòries i 2 derrotes. Pícnic i de tornada a caseta amb “ambientàs” inclòs, amb menció especial per al nostre xofer…»rotonda» Jonatan.
Conclusions…
El més positiu de tot… el bon rotllo que van tenir tots durant un cap de setmana tan exigent. Això és el que fa equip, el que fa CLUB! L’actitud dels nois que van jugar pocs minuts va ser exemplar. Ha estat l’última vegada que molts podran gaudir d’una experiència similar ja que la temporada vinent pujaran (esperem) al sènior, espero que us pugueu emportar un bonic record.
Pel que sembla… aquest grup potser juga millor si se li treu la pressió de sobre.
Conclusions…
No m’agrada destacar individus, el rugbi és un esport d’equip, però he de destacar… L’esforç colossal del nostre gavatxet Diego jugant a gran nivell literalment amb una cama, i el repel·lent d’en Victor jugant tots els minuts al seu gran nivell habitual.
No podria acabar sense donar les gràcies als nostres patrocinadors CBC, SC Shrimp Connections, BCNDT, Moratones i Insemac.
Ara a gaudir de la Copa, dels sevens i després a la platja….
R.C.S. Respecte, Compromís, Sacrifici.
Visca RC Sitges!