 |
 |
 |
 |
CADA PARTIT PENDENT DE COM ENS DESPERTEM.
La segona jornada tocava jugar a casa contra el Barça, sens dubte un equip que es mereix estar a Primera. Bon adversari per mesurar el nostre progrés. Sabíem que ens enfrontàvem a un equip fort, ràpid i compacte però si sortíem amb l’actitud correcta érem capaços de lluitar pel partit. Escalfament i problemes… no veiem l’actitud necessària a les cares dels nostres, tot i així veuríem si els 5 minuts al vestuari abans del partit servirien per donar-li la volta. Sortiríem al camp amb Xavi, Abril (C), Isma, Lucas, Mario, Lewis, Ainhoa, Carles, Jan P, Victor, Guille, Santino, Tomy, Marc i Èric. A la banqueta esperarien Denzel, Jan C, Javi, Martí, George, Didac, Wily i Pau.
El partit començava de la pitjor manera, minut 2 i perdíem a la capitana. Malgrat el contratemps important juguem els primers 15 minuts de tu a tu, els dos equips jugant a un ritme intens. Però el cansament començava a aflorar contra un contrari físicament superior. Deixàvem entrar un assaig seguit per un segon 2 minuts després per simples errors de placatge. Els nostres continuaven lluitant però un altre constant de la temporada, a 5 minuts del descans cops de càstig consecutius i pràcticament regalàvem el tercer assaig als visitants. L’equip no es rendia i un assaig de Santino ens faria arribar al descans 5-19 i amb opcions. El discurs del migtemps, senzill… començar a fer cas al pla de joc i incrementar la intensitat en defensa. Arrancàvem el segon temps i tot el contrari, 2 minuts i assaig del Barça. A partir d’aquell moment, una historia massa familiar. Apart de no fer cas al pla, mentre alguns lluitaven a mort, altres simplement no posaven el seu 100 per cent. Deixàvem entrar 3 assajos més per falta de compromís defensiu. Tot i així els de sempre seguien insistint i vam poder acabar el partit amb el segon assaig de Santino. Resultat final, derrota contundent 12-45.
Conclusions: La jornada anterior vam poder resoldre el partit malgrat les mateixes deficiències d’aquest partit, contra un equip físicament superior això no serveix. Còpia i “pega” de la jornada anterior… Si es baixa la intensitat i concentració, la disciplina també cau… amb totes les conseqüències. Si a més no traspassem el que entrenem al dia del partit és molt difícil avançar com a equip. El pròxim partit es en un mes, l’actitud i compromís als entrenaments es reflecteix als partits.
No podem acabar sense desitjar-li a la gran capitana i guerrera tots els ànims del món i una bona i ràpida recuperació.
R.C.S. Respecte, Compromís, Sacrifici.
Visca RC Sitges!
David C.