Començàvem la segona ronda de lliga rebent a casa al Fènix de Saragossa. En la idea havíem obtingut un triomf ajustat i sabíem amb el que ens trobaríem: jugadors molt grans!
Després d’un molt mal partit enfront del BUC, però després d’una excel·lent setmana d’entrenament, entràvem al camp il·lusionats, però amb el llast de no repetir els errors del cap de setmana anterior.
El partit començava segons el que el que havíem previst, parell però… en contra del planificat, ens entossudíem a jugar amb els davanters. Però en quin cap podia cabre!!! Anar a colpejar-nos contra jugadors que ens doblegaven en grandària. En fi…
Després d’un primer temps de marcador igualat va arribar el moment de l’entretemps per a prendre aire, reflexionar i acomodar les idees. 1 minut va ser suficient: la pilota cap a fora! No hi havia més, no era molt difícil de detectar. Però bo, les hormones a aquesta edat moltes vegades ens juguen males passades.
La segona part transcorria havent deixat de jugar a les “cotxes de xoc” i la pilota fluïa cap a les bandes. A poc a poc el marcador s’anava decantant al nostre favor fins al 45-17 final.
En el deure, clarament la presa de decisions i una mica de falta de contundència en els placatges. En l’haver, valgui la redundància, l’haver donat la cara contra un equip molt més gran físicament i el maneig de mans dels tres quarts, fent volar la pilota cap a les puntes.
Agrair a María, àrbitre del partit, que en tot moment va demostrar un tracte excel·lent, als amics del Fènix, a David de sub19 que ens va fer de delegat de camp, a l’equip sub8 que ens va compartir el seu tercer temps, als pares i mares que van col·laborar després del partit i al públic present. Però un agraïment especial a tota la banda de la Escuelita que ens va encoratjar des del fons del camp durant tot el partit. Aquests nans sí que són grans!!!