A LA FINAL DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA …. el RC Sitges es classificava per a jugar la final de Divisió Honor Catalana en guanyar el CE Universitari de Barcelona per un ajustat 22 a 18. La semifinal va tenir tots els aspectes que el converteixen en un partidàs… emoció, èpica i molt de rugby.
Els del Garraf no varen donar cap opció des del xiulet inicial i a la primera jugada tancaren als universitaris al seu camp, amb un control total de l’oval. Sols la bona defensa del CEU impedia inaugurar el marcador al Sitges, no hi havien errades, ni en atac, ni en defensa. L’insistència sitgetana tenia premi i al cap de vint minuts de joc el Sitges pujar el ritme en tres fases del joc per anotar la primera marca del partit, 5 a 0.
Semblava que el partit tenia clar color sitgetà, però en 5 minuts canviava tot. Un innocent cop de càstig i una intercepció en la següent jugada, capgiraven el marcador 5 a 10 de forma totalment injusta. Quan el Sitges semblava tornava a agafar el domini del partit arribà una de les jugades clau amb l’expulsió al minut 36 del jugador número 7 del Sitges, tocava aguantar tot el partit amb un jugador menys i encara més, tocava remuntar, ja que un darrer cop en el darrer minut permetia al Sitari ampliar el seu avantatge, 5 a 13 a la mitja part.
A la represa el Sitges va demostrar perquè es digne finalista, ja que va jugar els millors 15 minuts de la semifinal, va trencar totalment la defensa del CEU amb un alt ritme de joc i diferents alternatives d’atac que el CEU fou incapaç d’aturar, arribant les dues marques (una d’elles transformada) que remuntaven el matx, 17 a 13. Quedava molt de temps i el mínim avantatge deixava el partit totalment obert. No hi hagueren més anotacions, fins que la superioritat física de la davantera barcelonina i la inferioritat numèrica, va permetre al CEU de tancar al Sitges a la seva zona de 22. Fins el final cada jugada era una opció de marca i per tant de perdre el partit. Com semblava així seria quan amb el temps gairebé exhaurit arribava la marca que semblava donava la victòria a l’Universitari, 17 a 18.
Faltava menys d’un minut, era la darrera jugada del partit. Normalment quan reps una marca l’equip xuta cap al contrari, però a causa d’una acció antiesportiva en la celebració de la marca barcelonina, l’àrbitre va xiular cop de càstig al mig del camp favorable al Sitges, per tant els de la Blanca Subur tenien la darrera possessió del partit. Sols que a un jugador se li caigués o anés a fora la pilota s’hauria acabat. Però com havíem dit el millor rugby el va posar el Sitges i a la darrera jugada també, varen jugar des de mig camp i amb una jugada de 15 fases, arribant fins a marca contrària perquè Ander aconseguís l’assaig de la victòria, 22 a 18.
Sols un gran equip és capaç de fer, el que va fer el Sitges. Sota pressió, sense temps, jugant-te el passi a un final i fer la jugada que es va fer sols està a l’abast dels millors, i sols per això mereix ser-hi.
Les finals són per guanyar-les, i el que va passar a la semifinal és història. Ara toca el Castelldefels que va donar la sorpresa guanyant al Químic a l’altre semifinal per 40 a 33. Serà el dissabte 15 de maig a les 12:00hs al camp de rugby de la Foixarda (Barcelona) i on els nostres nois lluitaran per ser Campions de Catalunya.