Quan després de jugar un partit ho has donat tot, podies haver guanyat, però mires el marcador i aquest reflexa un resultat favorable a l’altre equip, la sensació no es d’impotència com davant un equip clarament superior o de ràbia continguda com davant un arbitratge injust, sinó que t’envolta una sensació de tristor. Així va esser en partits anteriors davant BUC o Fenix, també amb València, Enginyers i Sant Boi; el passat dissabte novament al final el sentiment era trist amb motiu de la visita de L’Hospitalet.
El partit va tenir alternances en un marcador inaugurat per els visitants amb un cop de càstig i una marca, contrarestats per una marca sitgetana. 5 a 8 als inicis del matx. Davant la major potencia física dels visitants, els sitgetans oferien una major tècnica individual i sobretot bon criteri de joc. En aquest primer període L’Hospitalet tot i disposar d’una major possessió no aconseguia trencar el partit, anotant sols una marca més abans del descans. El Sitges que continuava anotant en gairebé cada ocasió que s’acostava a marca contraria, si que obtenia rendiment de les seves pilotes i amb una marca i dos cops de càstig arribava amb el marcador favorable al descans 18 – 15.
Tot estava obert a la segona meitat, però novament com en anteriors partits al campionat de lliga, en aquests segons quaranta minuts la balança es decantava per l’altre equip. Dues expulsions temporals permetien L’Hospitalet de reflectir la seva superioritat física amb dues noves maques(18-27), obrint un avantatge que resultaria definitiu per la victòria visitant. Un cop de nou amb 15 jugadors al terreny de joc, el Sitges retallava diferències amb un cop (21.27) situant-se a una sola marca de remuntar el partit. En aquells minuts l’emoció,a ambdós equips, s’imposava per sobre del bon joc, però era L’Hospitalet qui aprofitava una recepció dolenta sitgetana per anotar la marca que establia el definitiu 21-32, i trencar les il·lusions locals.
Potser es sols il·lusió, però com dèiem a l’inici, el Sitges pot guanyar a la majoria d’equips de la categoria, per això necessita disposar de seu potencial sobre el terreny de joc i sobretot creure en ells mateixos i seguir lluitant; sols fa falta aquella inflexió moral guanyant un partit que canvi la dinàmica de derrotes a victòries, per això no es pot defallir i quan succeeixi en gaudirem tots, i molt.