Després de l’exitosa trobada d’escoles ens tocava a nosaltres “el partit més important de l’any”. No jugàvem cap final, no jugàvem cap posició a la classificació, jugàvem pel tercer temps. Al perdedor li tocava endreçar el vestuari i fer el dinar a l’equip guanyador.
Ens vàrem ajuntar S14 i S16, més o menys 40 jugadors al vestidor. Allà mateix es van organitzar els dos equips de la manera més salomònica que he vist a la meva vida, meitat per a una banda i meitat per a l’altra. Llest, dos equips formats amb suplents i tot.
Els de verd i els de blanc, tots del Sitges, tots dos equips reforçats amb una jove promesa cadascun: Magda i Vicent. Marcelo des de fora dirigint l’estratègia dels dos equips i Galo de referent. Res no podia sortir malament i així va ser. Va sortir un partit molt intens, ja que hi havia molt en joc. Tots dos equips amb l’afany de guanyar van jugar una mica desordenat, però un bon partit al final. Un partit on vam poder donar minuts a les noves jugadores que ho van fer molt bé i van gaudir més que ningú.
Van ser 60 minuts de gairebé rugbi i amistat que van passar volant. En sonar el xiulet final es van mirar tots dient: «ja està? Juguem una estona més!». Lamentablement no hi havia més temps, havíem d’abandonar el camp donant lloc al sènior.
El del dissabte va ser un partit per córrer, gaudir i equivocar-se, que és la millor manera d’aprendre.
Gràcies un cop més a la Magda, Vicent, Mono i Galo, per organitzar aquesta gran jornada d’amics i rugbi.
Después de la exitosa “trobada” de escuelas nos tocaba a nosotros «el partido más importante del año». No jugábamos ninguna final, no jugábamos ninguna posición en la tabla… jugábamos por el tercer tiempo. Al perdedor le tocaba ordenar el vestuario y hacerle la comida al equipo ganador.
Nos juntamos la S14 y la S16, más o menos 40 jugadores en el vestuario. Ahí mismo se organizaron los dos equipos de la manera más salomónica que he visto en mi vida, mitad para un lado y mitad para el otro. Listo, dos equipos formados con suplentes y todo.
Los de verde y los de blanco, todos del Sitges, ambos equipos reforzados con una joven promesa cada uno: Magda y Vicent. Marcelo desde fuera dirigiendo la estrategia de ambos equipos y Galo de referendo. Nada podía salir mal y así fue. Salió un partido muy intenso, ya que había mucho en juego. Ambos equipos con el afán de ganar jugaron un poco desordenado, pero un buen partido al final. Un partido donde pudimos darle minutos a las nuevas jugadoras que lo hicieron muy bien y disfrutaron más que nadie.
Fueron 60 minutos de casi rugby y amistad que se pasaron volando. Al sonar el pitido final se miraron todos diciendo: «¿Ya está? ¡Juguemos un rato más!». Lamentablemente no había más tiempo, debíamos abandonar el campo dándole lugar al senior.
El del sábado fue un partido para correr, disfrutar y equivocarse, que es la mejor manera de aprender.
Gracias una vez más Magda, Vicent, Mono y Galo por organizar esta gran jornada de amigos y rugby.