![]()
La cursa de llits, la cursa més esbojarrada de totes les curses
AixĂ es presenta una cursa molt intensa, on no es para de cĂłrrer.
Però la cursa no Ă©s tan sols cĂłrrer amb el llit. Ja vĂ rem preparar l’atrezzo durant la setmana, tot endreçat al mĂłn dels fantasmes, i arribat el moment calia ser-hi d’hora. El Fede RicĂłn es va oferir i a les 9h va plantar el llit com un campiĂł per a sortir primers. A partir d’aquella hora ja es podia anar a esmorzar en grup a la Cañateca del Prado, on havĂem acordat que ens reuniriem, i com un continuat goteig vĂ rem anar arribant per a calentar les cames i l’estĂłmac. L’ambient previ, amb tots els participants entrant, sortint i rient disfressats al local, Ă©s del millor de la cursa.
  Â
![]()
Destacarem la disfressa del Javi Carracedo i la Marta, amb boles i cadenes que per cĂłrrer no havien de ser gaire cĂłmodes, i la careta de la Silvia Mestre, que tenia les mateixes faccions que el Max, el seu fill que tambĂ© hi era, i aixĂ tot quedava en famĂlia.
![]()
Una de les grà cies de la cursa de llits es comptar amb pares i fills i que tots puguin córrer plegats, però venint del món del rugbi, els de més edat và rem avançar el tercer temps aprofitant per a fer una cervesa abans de sortir i complementar l’escalfament.
La cursa començaria puntualment i ens havĂem marcat un Ăşnic objectiu: guanyar. L’any anterior fòrem segons i voliem millorar. El llit nĂşmero dos era el campiĂł de l’any anterior que havien sortit els primers, però ser davant d’ells havia de ser premonitori. Sortir els primers Ă©s ben maco perque la reina del carnaval va dedicar força temps a distreure els minuts previs a donar la sortida i allĂ a primera fila ho veiem millor que ningĂş.
![]()
L’estratégia estava ben preparada, amb corredors als laterals per a aixecar el llit als obstacles que cal passar durant la cursa, i sent conscients de la dificultat dels canvis de ritme de las baixades i pujades pels carrers que donen al passeig.
La sortida va ser fulgurant, repassant les imatges de la sortida ja es veu que anà vem embalats. Els corredors més debils aviat van deixar uns metres per la dificultat de mantenir el ritme.
![]()
El primer obstacle era al Cap de la Vila, i tot sortejant-lo ens vĂ rem trobar que un grup de gent disfressada obturava el carrer i no podiem passar. SabĂem que anĂ vem contra rellotge si volĂem guanyar, aixĂ que varem començar a cridar l’atenciĂł fent xiscles i sorolls. De seguida van adonar-se i ens varen permetre de continuar. Tot i aixĂł, en ser el primer llit, ja ens adonĂ rem que calia anar tota la cursa fent soroll, xisclant i demanant pas.
A la baixada pel carrer de Sant Pere, els neumĂ tics posats a la meitat del carrer els vĂ rem passar molt rĂ pit i amb bona nota. Cap al final del carrer prenĂem la corba a tot gas i enfilĂ vem el carrer de Sant Pau, de pujada i amb una segona col.lecciĂł de neumĂ tics, el moment mĂ©s trencador i de mĂ©s duresa. Va costar molt arribar però un cop aconseguit, vĂ rem tombar pel carrer de les Parellades i el carrer Bonaire amb tota la velocitat que el cos encara en permetia. Els relleus dels corredors es succeĂŻen cada vegada amb mĂ©s velocitat, molta intensitat era el motiu.
En arribar al passeig hi ha la dificultat mĂ©s gran de totes, sortejar els dos graons que queden entre el paviment i el passeig de peatons. Es va fer amb molta habilitat, i a partir d’allĂ nomĂ©s quedava la recta final, que es fa curta si vens amb forces però tremendament llarga en la situaciĂł en que arribĂ vem. Els efectius ja eren molt reduĂŻts, però suficients per a arribar al final i sabedors en passar la lĂnea que podĂem gaudir del podium, havĂem perdut molt poc temps i la velocitat havia estar enorme.
Passada la lĂnea l’esgotament era molt gran, fent menciĂł expressa de l’esforç de l’Stephane que sent la primera vegada ho va donar tot, fins els “higadillos”.
El llit número dos no va trigar gaire, i veient la velocitat de la resta ja và rem pensar que la posició podia ser primers o segons, potser primers però probablement segons per l’aturada del Cap de la Vila.
Una estona de repós esperant la resta de llits, molta distracció veient la creativitat i la felicitat de la gent que es disfressa i, acabada la cursa, l’anunci de les posicions.
I la nostra va ser… Campions! Objectiu aconseguit i una copa mĂ©s per l’equip del rugbi Sitges