Rugby Club Sitges

Cursa de llits carnaval 2018 Campions!!!!

La cursa de llits, la cursa més esbojarrada de totes les curses

Així es presenta una cursa molt intensa, on no es para de córrer.

Però la cursa no és tan sols córrer amb el llit. Ja vàrem preparar l’atrezzo durant la setmana, tot endreçat al món dels fantasmes, i arribat el moment calia ser-hi d’hora. El Fede Ricón es va oferir i a les 9h va plantar el llit com un campió per a sortir primers. A partir d’aquella hora ja es podia anar a esmorzar en grup a la Cañateca del Prado, on havíem acordat que ens reuniriem, i com un continuat goteig vàrem anar arribant per a calentar les cames i l’estómac. L’ambient previ, amb tots els participants entrant, sortint i rient disfressats al local, és del millor de la cursa.

   

Destacarem la disfressa del Javi Carracedo i la Marta, amb boles i cadenes que per córrer no havien de ser gaire cómodes, i la careta de la Silvia Mestre, que tenia les mateixes faccions que el Max, el seu fill que també hi era, i així tot quedava en família.

Una de les gràcies de la cursa de llits es comptar amb pares i fills i que tots puguin córrer plegats, però venint del món del rugbi, els de més edat vàrem avançar el tercer temps aprofitant per a fer una cervesa abans de sortir i complementar l’escalfament.

La cursa començaria puntualment i ens havíem marcat un únic objectiu: guanyar. L’any anterior fòrem segons i voliem millorar. El llit número dos era el campió de l’any anterior que havien sortit els primers, però ser davant d’ells havia de ser premonitori. Sortir els primers és ben maco perque la reina del carnaval va dedicar força temps a distreure els minuts previs a donar la sortida i allà a primera fila ho veiem millor que ningú.

L’estratégia estava ben preparada, amb corredors als laterals per a aixecar el llit als obstacles que cal passar durant la cursa, i sent conscients de la dificultat dels canvis de ritme de las baixades i pujades pels carrers que donen al passeig.

La sortida va ser fulgurant, repassant les imatges de la sortida ja es veu que anàvem embalats. Els corredors més debils aviat van deixar uns metres per la dificultat de mantenir el ritme.

El primer obstacle era al Cap de la Vila, i tot sortejant-lo ens vàrem trobar que un grup de gent disfressada obturava el carrer i no podiem passar. Sabíem que anàvem contra rellotge si volíem guanyar, així que varem començar a cridar l’atenció fent xiscles i sorolls. De seguida van adonar-se i ens varen permetre de continuar. Tot i aixó, en ser el primer llit, ja ens adonàrem que calia anar tota la cursa fent soroll, xisclant i demanant pas.

A la baixada pel carrer de Sant Pere, els neumàtics posats a la meitat del carrer els vàrem passar molt ràpit i amb bona nota. Cap al final del carrer preníem la corba a tot gas i enfilàvem el carrer de Sant Pau, de pujada i amb una segona col.lecció de neumàtics, el moment més trencador i de més duresa. Va costar molt arribar però un cop aconseguit, vàrem tombar pel carrer de les Parellades i el carrer Bonaire amb tota la velocitat que el cos encara en permetia. Els relleus dels corredors es succeïen cada vegada amb més velocitat, molta intensitat era el motiu.

En arribar al passeig hi ha la dificultat més gran de totes, sortejar els dos graons que queden entre el paviment i el passeig de peatons. Es va fer amb molta habilitat, i a partir d’allà només quedava la recta final, que es fa curta si vens amb forces però tremendament llarga en la situació en que arribàvem. Els efectius ja eren molt reduïts, però suficients per a arribar al final i sabedors en passar la línea que podíem gaudir del podium, havíem perdut molt poc temps i la velocitat havia estar enorme.

Passada la línea l’esgotament era molt gran, fent menció expressa de l’esforç de l’Stephane que sent la primera vegada ho va donar tot, fins els “higadillos”.

El llit número dos no va trigar gaire, i veient la velocitat de la resta ja vàrem pensar que la posició podia ser primers o segons, potser primers però probablement segons per l’aturada del Cap de la Vila.

Una estona de repós esperant la resta de llits, molta distracció veient la creativitat i la felicitat de la gent que es disfressa i, acabada la cursa, l’anunci de les posicions.

I la nostra va ser… Campions! Objectiu aconseguit i una copa més per l’equip del rugbi Sitges

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: