Aquest últim 14 de maig vam jugar contra els senglars a Torroella de Montgrí. El viatge de 180 km va ser llarg, però la companyia dels nostres companys d’equip va ajudar que sigui més fàcil.
Un cop en el camp vam tardar a concentrar-nos, ja que fins que l’àrbitre no va entrar en el vestuari no vam parar de xerrar. Però un cop vist vam canviar completament les nostres actituds, només veure com actuava en el vestuari ja sabíem que seria molt estricte. Sigui com sigui, l’equip havia de preparar-se ràpid, perquè en uns 45 minuts començàvem.
Un cop vam baixar per escalfar en el camp ja vam saber ràpidament que havíem de fer. Tothom tenia un rol i una feina. Després d’escalfar els nostres entrenadors i el nostre capità van començar la Xarrada habitual, havíem de lluitar a màxima intensitat si volíem demostrar tota la feina feta.
Però un cop el partit va començar, es va veure una manca de concentració general. No vam anar perdent en cap moment del partit, però ens vam deixar fer algunes coses que podríem haver evitat amb una major intensitat.
En la pausa de la segona part l’Alberto i el David van haver de parlar sobre tots els errors que havíem comès en el partit i de com hauríem de canviar la nostra actitud.
Durant la segona part va haver-hi una pujada d’intensitat, i vam corregir alguns errors. Encara i així en alguns moments es generava una mica de caos a causa d’algunes mancances de disciplina i organització. Malgrat tot vam ser capaços de tirar endavant com un equip i vam acabar guanyant 12-47.
Ara toca preparar-nos per a la final de la
Copa