Partit «Máximo» complicat abans de començar, es juga contra el primer classificat; «Máximo complicat» per jugar contra aquell que ha guanyat als rivals amb els quals nosaltres hem perdut; «Máximo complicat» perquè la derrota ens relega a les darreres posicions. Els S14 aconsegueix l’access a la 1a catalana i el Francesc Niubó ens conta el partit en aquesta crònica.
L’inici de partit clarament el Sitges és dominador, jugant tota l’estona al camp del Gòtics, però les marques no arriben. Als 10 minuts l’arbitre anul·la un assaig al Sitges. L’afició comença a posar-se nerviosa, comenten que alguna jugada aïllada del Gòtics es produirà el primer assaig i els 10 minuts de domini del joc i del camp no hauran donat fruits.
Però al minut següent, primer assaig del Sitges i transformació, els aficionats respiren. En els següents minuts el Gòtics puja la intensitat del joc i aconsegueixen dues marques que fa que es posin per davant en el marcador.
Tornen els nervis a la grada, l’afició comença a recordar les derrotes contra la Santboiana i el Fènix, però el pessimisme no està en la ment dels que trepitgen l’herba de la Foixarda, els jugadors del Sitges treuen el rugbi que saben fer i comença un gran partit dels Dofins.
Els 20 minuts següents el Sitges s’imposa en quasi totes les fases del joc, tant els davanters com els centres i els ales, fan el que s’ha de fer i ho fan bé, els aficionats criden, animen als jugadors sitgetans i l’afició xala com a nens petits. Aquest bon joc del Sitges es tradueix en 3 assaigs abans de la fi de la primera part.
Comença la segona part i el guió no canvia, Sitges domina, corre, placa i continua fent pujar el marcador. Els últims minuts el cansament, o creure que el partit està controlat, fa baixar la intensitat dels jugadors del Sitges, fet que aprofita el Gòtics per anotar un parell de marques, però que no esborronen el gran partit que han fet tots els jugadors del Sitges.
El partit acaba amb crits i aplaudiments pel partidàs que ha fet tot l’equip i per haver aconseguit l’objectiu que a priori semblava molt difícil, crec que no m’equivocaré si destaco el partidàs del Màximo. Moltes felicitats a tots.
Aquesta crònica porta la signatura de Frances Niubó.
Partido «Máximo» complicado antes de empezar, se juega contra el primer clasificado; «Máximo complicado» para jugar contra aquél que ha ganado a los rivales con los que nosotros hemos perdido; «Máximo complicado» porque la derrota nos relega a las últimas posiciones .
Al inicio del partido claramente el Sitges es dominador, jugando todo el tiempo en el campo del Gòtics, pero las marcas no llegan. A los 10 minutos el árbitro anula un ensayo del Sitges. La afición comienza a ponerse nerviosa, comentan que en alguna jugada aislada del Gòtics se producirá el primer ensayo y los 10 minutos de dominio del juego y del campo no habrán dado frutos.
Pero en el minuto siguiente, primer ensayo del Sitges y transformación, los aficionados respiran. En los siguientes minutos el Gòtics sube la intensidad del juego y consiguen dos marcas que hace que se pongan por delante en el marcador.
Vuelven los nervios a la grada, la afición empieza a recordar las derrotas contra la Santboiana y el Fénix, pero el pesimismo no está en la mente de quienes pisan la hierba de la Foixarda, los jugadores del Sitges sacan el rugby que saben hacer y comienza un gran partido de los Delfines.
Los 20 minutos siguientes el Sitges se impone en casi todas las fases del juego, tanto los delanteros como los centros y los alas, hacen lo que hay que hacer y lo hacen bien, los aficionados gritan, animan a los jugadores sitgetanos y la afición disfruta como niños pequeños. Este buen juego del Sitges se traduce en 3 ensayos antes del fin de la primera parte.
Empieza la segunda parte y el guión no cambia, Sitges domina, corre, placa y sigue haciendo subir el marcador, los últimos minutos el cansancio, o creer que el partido está controlado, baja la intensidad de los jugadores del Sitges, lo que aprovecha el Gòtics para anotar un par de marcas, pero que no ensombrecen el gran partido que han hecho todos los jugadores del Sitges.
El partido termina con gritos y aplausos por el partidazo que ha hecho todo el equipo y por haber conseguido el objetivo que a priori parecía muy difícil, creo que no me equivocaré si destaco el partidazo de Máximo. Muchas felicidades a todos.