20 Aniversari del Club y Festa de Nadal – Nota Paco Jimenez

..»Tota la meva vida ha anat lligada a l�esport. Sempre m�agradat. Ja de petit, quan nom�s era un nen la bicicleta era la meva companya inseparable. Al col�legi participava en tot tipus d�esports escolar: atletisme, b�squet i futbol, equip del qual vaig ser capit� el meu darrer any d�escola.
�

Durant el curs 1973-74, vaig con�ixer l�Eloi Juanola a la Universitat Industrial de Barcelona, �rem companys de classe. Per aquella �poca ell, encara juvenil, ja jugava al primer equip de rugby del Club Nataci� Poble Nou. �El Grapas�, com el coneix�em, fou un gran flanquer. Recordo que constantment em convidava a entrenar amb ell, sempre em deia que el meu car�cter encaixava amb el rugby, per� jo jugava a futbol en un equip del meu barri, l�Arsenal. Jug�vem els dissabtes a la tarda a les velles instal�lacions de Mart� Codolar, davant de l�hospital de la Vall d�Hebron. Per motius que ara no recordo b�, el meu equip es va dissoldre a mitja temporada i em vaig trobar per primer cop� a la meva vida sense practicar cap esport.
�

Aix� va ser el meu primer contacte amb el rugby, a l�hivern, amb molt fred i en un lloc inh�spit com era el vell camp de futbol de la Trinitat Vella, darrera de l�antiga pres� de dones, on entrenava el C.N.P.N. El meu primer entrenament va ser amb el s�nior, que militava a 2a Nacional, un equivalent al que ara seria la Divisi� d�Honor B. All� hi havia jugadors de gran nivell, incloent-hi varis internacionals a diverses categories i un absolut.
�

L�acollida, el tracte, l�ambient, el joc,…..aquell dia la meva vida va fer un Canvi, jo vaig canviar, tots els altres jocs es van esvair del meu cap. El Rugby em va entrar per les venes, pel Cervell i en una �poca fou una obsessi�. Com oblidar el meu primer partit a Sant Boi, davant del Montju�c, per un torneig de la Merc�? Com oblidar la meva primera final de copa amb els cadets? La qual vam guanyar 12-4 (quan un assaig encara valia 4 punts) davant el Bellvitge (actual Hospitalet) i on vaig marcar el tercer assaig a la Fuxarda. O el meu debut amb el s�nior B a Cornell�, quan encara era juvenil? O la primera convocat�ria amb el primer equip, per a un partit de Copa del Rei, tot i que no vaig arribar a jugar? Els hi dec molt a tots els meus entrenadors: Jaume Asensio; el binomi Manolo-Carlos (Manuel Milian y Carlos Gonzalo) aut�ntics baluards del club; Josep Bravo, J.A. Ojeda, Miguel Martos, Josep Messeguer �Txepo� i Josep Maria F�; per� tamb� a tots els meus antics companys, els partits, els viatges, les an�cdotes i les festes, especialment les dels diumenges a latarda al local del BUC, al Ps de Colon, tamb� tinc un grat record d�Ernest Santolalla, �papi� per a tots nosaltres, president que al gimn�s ens passava al jovent partits de V nacions gravats en super 8, sense veu i on feia ell mateix de narrador, moments nom�s superats pel nostre Dominic Begg.
�

Si, ja ho s�, avui toca parlar del nostre club, el nostre Rugby Club Sitges. No, no m�he oblidat. El que passa es que quan vam comen�ar a a caminar a Sitges, el CNPN estava fora de combat, no existia( tot i que ara, afortunadament, s�ha recuperat). Semblava que jo hagu�s sortit del no res del Rugby i van ser ells, tots i cadascun d�ells, els que em van ensenyar tot el que sempre he volgut transmetre aqu�, els valors dels nostre meravell�s joc del RUGBY, amb maj�scules. Y que sense ells, potser no existir�em ara nosaltres. Potser m�he estic allargant una mica per� tenia la necessitat d�explicar-vos tot aix�.
�

Durant un temps, els endevins del lloc ens van pronosticar una vida ef�mera, �a aquest poble son teniu res a fer� �aqu� nom�s agrada aix� o aix� altre�. Per sort, altra gent ens va donar suport i ens va ajudar. �s de just�cia recordar a Valent� Estrada, que ens posa en contacte amb l�ajuntament i malgrat tenir 34 o 35 anys va jugar amb nosaltres v�ries temporades. A Manuel Escobosa, president del Patronat Municipal d�Esports que va fer possible que entren�ssim al camp de La Blanca i deix�ssim la platja on entren�vem sense llum, ni dutxes, ni vestuaris,….Tamb� vull recordar la figura del malaurat Manuel Mart�nez, que llavors era el president del C.R. Bonanova, i que gr�cies a ell, per primer cop �un equip del R.C.Sitges va saltar a un terreny de joc. Van pagar el camp (La Fuxarda), l��rbitre, el tercer temps i fins i tot ens van deixar els seu equipatge de reserva per poder jugar. La majoria de xavals no tenien botes, i els germans Ferran, Toni i Jordi ens van portar un sac de botes velles per repartir. Es va jugar un dissabte de maig, a la tarda, i l�equip de cadets entrenat per Jorge Leibman va� arrencar un empat a 17, gr�cies a que Manolo (Manuel Lopez) intercept� la transformaci� del darrer assaig d�ells davant dels pals sense saber que podia fer-ho. Tamb� val� dir que durant el nostre primer any de competici� ten�em dos equips, cadets i s�niors, i nom�s un equipatge amb 22 samarretes. Aix� que com esl cadets jugaven el dissabte a la tarda, a la nit esten�em les el�stiques , sense rentar, per a que els s�niors les poguessin utilitzar el diumenge al mat�. No oblidarem el llarg exili, de m�s de 15 anys, al patatal del Casanovas (Huerto Stadium,para los viejos del lugar), on durant anys per portar els cadets i juvenils havien d�anar fins Gav� en tren i de l�estaci� al huerto en viatges amb el meu destartalat Talbot 1200.
�

Sobre si tots aquests esfor�os calien, apart que David Capdevila fou seleccionat per la catalana i es proclam� a Sevilla campi� d�Espanya en categoria cadet, tamb� tenir en compte que despr�s de� l�etapa de cadets i juvenils, la majoria d�aquells jugadors van passar en bloc al s�nior i van forjar la base de l�equip que ens va treure del pou de 3�, aconseguint dos ascensos consecutius m�s una final de copa, situant-nos a 1� catalana, d�on ja no ens hem mogut. Alguns d�ells es van quedar pel cam�: David i Jordi Capdevila, Toni Iranzo, Ivan Ferre, Agust� Ferer i el gran capit� �Sari�; tots ells grans jugadors i molts altres que no cabrien en aquest text, per� que van col�laborar. D�altres, els que encara continue per aqu�, heu tingut la sort de coneixe�ls, 20 anys despr�s segueixen a la bretxa, jugant pel nostre club, parlo d��scar Molina, Ezequiel Canepa, Mart�n Bregante, Pedro Castilla,….Per aix� i per un munt de detalls m�s tots els esfor�os i sacrificis es van mer�ixer amb escreix per la recompensa obtinguda.
�

Encara hi ha alg� m�s que m�agradaria anomenar: Frank Quitante, Franjispania per a tots nosaltres, que a m�s a m�s de ser el Mig de Mel� de l�equip, fou tresorer, secretari i sobretot gran cartellista i publicitari. Els seus cartells van captar jugadors (els primers que es van fer), senzillamente foren l��stia. �Phamptom? Porsche? Harley? Tu ets la millor m�quina, juga al rugby �o aquell altre �Quan juguis al rugby, deixar�s de veure �Filiprim�(programa de TV)� ja formen part de la Nostra hist�ria. Tots dos ens vam fer un fart de currar abans que la gent es comenc�s a implicar. Os contar� que jo tenia un somni, m�asseia sense fer res i l�engranatge del club funcionava sense que hagu�ssim d�intervenir per res. Somni�vem un impossible.
�

Han passat els anys, v�ries juntes directives, molts jugadors i ha arribat el moment en que em puc asseure a qualsevol camp i mirar com juga qualsevol dels equips del RC Sitges que competeixen a totes les categories i malgrat que els jugadors joves, els nous i incl�s la gent que treballa per al Club no saben qui s�c, em sento molt orgull�s, una satisfacci� immensa per veure tot all� pel qu� vam lluitar i vam treballar, a la �cancha�, i als despatxos ha perdurat mes enll� de nosaltres. Les persones passarem deixant el millor de nosaltres mateixos i el resultat del nostre esfor�, restar� per a qu� d�altres continu�n la feina dels seus predecessors i sense demanar mai res per a nosaltres mateixos.
�

Recentment alg� em va comentar que el RC Sitges tenia molts estrangers, �s veritat, i fou una de les premisses amb les que vam comen�ar aquesta apassionant aventura. Creiem i va resultat ser cert, que un club de rugby encaixaria perfectament amb la personalitat de la Blanca Subur. I �s que el nostre club no es podia entendre sese �El Gabatxo�, Tony Shaw, Jonathan Goodman, Carl Craven, el Sevita amb els seus� dulses a Endika,�…i tot els anglesos voluntaris dels Ol�mpics del 92 i Philip McDonald i Dominic i.Marek, cabrrrones de mierrrda i…demano disculpes pels que em deixo, pels que no he conegut i pels que no hi caben, als que van passar i als que esteu ara aqu�, gr�cies a tots, perqu� contribu�u a fer una mica m�s gran el nostre club a base de treball desinteressat com Danny Tree o Santiago Caul.
�

Em van demanar unes l�nies i crec que m�he excedit una mica. Ho sento. El meu comiat �s i ha de ser per a �La Vieja Guardia�, a tots i cadascun d�ells que a la meva manera d�entendre s�n l�aut�ntica ess�ncia d�aquest club, creadors, defensors i transmissors dels valors i principis d�aquest gran club de rugby»…
�

Salut, rugby i birres