El Club de Rugby de Sitges, Barcelona
Jugadores y Socios del Club, queremos compartir con Uds:
Nuestras Felicitaciones para un Gran Hombre del Club y nuestras Dos Grandes Promesas!!
El Rugby Club Sitges té dos grans objectius en l’educació dels seus jugadors, un es el d’introduir als nois i noies en la pràctica d’aquest esport com una opció esportiva un cop siguin adults, El segon i el més important es el de formar persones, no sols física i esportivament, sinó transmetre valors que sempre han identificat a l’esport del Rugby, companyerisme, respecte i sacrifici per aconseguir els objectius.
El Rugby Club Sitges no es conforma en tenir sols grans jugadors, doncs hauríem fracassat en la nostre tasca educativa, l’objectiu es la de tenir grans persones on valorin i respectin al company, senzillament per el fet de que porta els mateixos colors a la samarreta. On comprenguin que el contrari no son més que altres nois que els hi agrada el mateix esport i que un cop es produeix el xiulet final de partit l’únic que s’ha de fer es felicitar-los per haver compartit el seu Rugby. On comprenguin que el respecte a l’àrbitre no ve per el fet de que ens pugui xiular millor o pitjor, sinó perquè els arbitres formen part del Rugby i ens ajuden a poder-lo practicar. On adquireixin un esperit de sacrifici per l’equip on mai s’han d’aturar ni baixar al cap, després d’un placatge en ve un altre i quan hem passat al pilota hem de córrer per recolzar al company a qui se l’hem donada.
Al final de cada temporada hi haurà qui passarà millor i qui placarà pitjor, però el veritablement important es que haurem iniciat una tasca per tenir persones amb valors. Hi haurà qui a més serà jugador de Rugby en actiu, hi haurà qui no podrà jugar sigui per el motiu que sigui, però tots sempre seran jugadors de Rugby i no perquè hi juguin sinó per tot el que varen aprendre.
Su invención se atribuye a William Webb Ellis, estudiante de Teología de la inglesa escuela de Rugby, de donde toma su nombre, quien en 1823, tras tomar la pelota con las manos en un partido de fútbol, cargó contra los adversarios.
No obstante, sus antecedentes remotos están en los innumerables juegos de pelota que se practicaban en todas las épocas y por todo el mundo, como en el antiguo Egipto, en la Grecia clásica (pheninde, épiscyre y aporrhaxis), también alguno nombrado en la Ilíada. El haspartum fue practicado por los legionarios romanos. Durante la época medieval encontramos rastro del juego en la soule al oeste de Francia y del barette al sur. El calcio se juega en Italia, y en las Islas Británicas se practicaban juegos como el hurling en Cornualles e Irlanda, el camp ball de East Anglia, el knappam en País de Gales y el ba’ game de los Borders escoceses. Estos juegos carecían de reglas aparentes y no era raro que durante su celebración, que se prolongaba durante días, se produjera algún muerto.
El primer club de rugby es el Guy’s Hospital y fue fundado en Inglaterra en el año 1843. Las primeras reglas escritas datan de 1846 y la primera federación, la inglesa (Rugby Football Union), se constituye el 26 de enero de 1871. El primer partido internacional se disputa ese mismo año entre Inglaterra y Escocia en Edimburgo. En 1877 el número de jugadores se reduce de 20 a 15 por equipo. Ejemplo de la influencia británica en el rugby lo encontramos en el torneo con más carisma en el mundo del rugby, el Torneo de las Seis Naciones, que es el heredero directo del Cuatro Naciones que enfrentaba a las cuatro selecciones británicas.
A partir de Inglaterra, el rugby se popularizó rápidamente en el País de Gales, Escocia, Irlanda y Francia. Estos países lo difundieron por sus colonias y otros países, arraigando especialmente en Sudáfrica, Australia, Nueva Zelanda, las Islas del Pacífico Sur, y en Sud América, especialmente en la Argentina, (actualmente, 2007, una de las potencias del rugby mundial) y en menor medida en Chile y Uruguay. Es aceptado que entre los aborígenes de Oceanía, el rugby sustituyó las guerras tribales. Los maoríes neozelandeses son los componentes mayoritarios de la selección de Nueva Zelanda (los míticos “All Blacks“). En homenaje a ellos, esta selección empieza sus partidos con la representación de una danza tribal de guerra denominada “haka“. El Rugby llego a la Argentina en mediados del siglo XX. El responsable de esto fue el holandes Tomas “Colo-Vil” Vilcinskas, uno de los fundadores del London Rugby, uno de los primeros clubes de Rugby en Inglaterra. Partio del puerto de Liverpool con el unico objetivo de expandir el Rugby por Sud America.
L’actual Rugby Club Sitges
En l’actualitat el Rugby Club Sitges està format per més de 130 jugadors en les categories sènior, veterans, juvenil, cadet, infantil, aleví, benjamí, pre-benjami i mini-rugby que disputen els campionats de Catalunya organitzats per la Federació Catalana de Rugby. Disposa d’un camp de joc al Camí Vell de Santa Bàrbara (Sitges).
A més el RC Sitges disposa d’un equip de fútbol associat a l’entitat.
Inicis del Rugby Club Sitges
El Rugby Club Sitges va ésser fundat el novembre de 1987 per Francesc Jiménez (ex-jugador del C.N. Poble Nou) i Francesc López (ex-jugador R.C.D. Espanyol), que es van instal·lar professionalment a Sitges i contactaren amb ex-jugadors que residien a la nostre vila, així com altres nois que es mostraren interessats en la practica d’aquest esport.
El gener de 1988 s’iniciaren els entrenaments, el primer fou a la Platja de la Fragata, els següents foren a les instal·lacions del C.F. Blanca Subur. L’entrada en competició oficial no es produir fins la temporada 1989/90 on es varen inscriure un equip sènior masculí i un cadet.
Des d’aleshores i fins ara l’evolució del Club ha estat constant. L’equip sènior a la temporada 93/94 aconsegueix el campionat de tercera catalana i el conseqüent ascens. I a la temporada 94/95 el sotscampionat de segona catalana i l’ascens a primera catalana, màxima categoria del Rugby català i on juga actualment.
Destacar que a la temporada 2003-2004 l’equip senior assolí per primera vegada a l’historia del Club l’ascens a categoria Nacional espanyola, categoria que va perdre a la segúent temporada.
Un altre data a destacar fou la temporada 1998-1999 en que es crear l’Escola de Rugby, que ha donat lloc a que en l’actualitat el RC Sitges disposi d’equips a totes les categories.
El Rugby
El Rugby es un esport que es juga en un camp de 120×70 metres, on cada equip consta de 15 jugadors i on l’objectiu del joc es tracta de portar la pilota fins la zona de marca contraria. La gran base del joc es la normativa del fora de joc que a diferència del Futbol no té excepcions a la norma, això provoca que tot jugador que vulgui jugar la pilota s’ha de trobar per darrera d’aquesta, així el passi cap a un company d’equip sempre s’efectua en aquesta direcció. També es pot xutar però per la mateixa regla anterior tot jugador que vulgui jugar la pilota ha de començar a córrer des de darrera l’home que hagi xutat. Un altre gran característica es la defensa mitjançant el placatge, que consisteix en aturar al contrari amb l’espatlla agafant-lo (percutir o colpejar es causa d’expulsió) i fent-lo caure a terra.
L’altre gran vessant del Rugby es la de fomentar el companyerisme, respecte a arbitres i contraris i sacrifici per aconseguir els objectius. Es podria dir que altres esports també ho tenen, però sense dubte en cap manera amb grau tant alt com el Rugby. Això ve donat per les característiques del joc on si no ajudes al company aquest es trobarà sols davant els contraris potenciant el companyerisme i l’esperit de superació per l’equip. Alhora el respecte a contraris i arbitres es imprescindible doncs de no ésser així seria un joc impracticable.
Com exemple hi ha el tercer temps on ambdós equips es reuneixen per compartir tots plegat (inclòs àrbitre) un beguda al final del partit durant una bona estona. En defensa d’aquests valors el Rugby sempre ha fonamentat l’educació dels seus jugadors.
El Rugby es originari dels molts esports que es jugaven a Europa a l’edat mitjana com la Soule (França - aprox. any 1000), on hi havia dues modalitats la curta que consistia en portar una vesícula de porc inflada d’un extrem a l’altre d’un camp delimitat, mentre que la llarga era d’un poble a un altre. A Itàlia al segle XV aparegué el Calcio que es jugava en una zona ben delimitada i cada equip estava composat de 27 jugadors i es jugava tant amb peus com amb les mans i per exemple hi havien els mitjos que podien frena l’atac dels davanters amb placatges.
Aquestes practiques esportives sofriren prohibicions i variaven força en la forma depenen si es practicaven França, Itàlia o Anglaterra on se l’anomenava Football. Així va ésser fins que al segle XVIII el Football te un gran desenvolupament a les universitats de Cambridge, Oxford, Eton i Winchester, tot i que les normes canviaven d’un centre a l’altre. L’entrada del Football a escoles i universitats, destacà especialment l’escola de la ciutat de Rugby (Anglaterra) que inicia un mètode modern d’ensenyança on l’esport i els grans espai formaven part important de l’educació i fou la base per què Anglaterra es convertís en la llar dels esports al segle XIX.
Davant la poca uniformitat de regles entre escoles i universitats, el 7 de setembre de 1846 l’assemblea general d’alumnes de l’escola de la ciutat de Rugby elabora unes regles de Football de l’escola de Rugby.
El 26 d’octubre de 1863 es funda l’Associació de Football formada per 11 equips, entre els que hi havia dues tendències. Els partidaris del joc sols al peu i els partidaris del joc antic.
El 8 de desembre de 1863 es separen ambdues tendències formant el “Football Association” i el “Rugby Football” constituint dos jocs completament separats.
Rugby Club Sitges